TEATRES, MENTIDES I DEUTES

LEVANTE. Sábado 20 de febrero de 2010.

Lluís Torró i Robert Lisart

(Lluís es diputat d'EUPV i Robert sindicalista als Teatres de la Generalitat)

La crisi provocada en el sector de les Arts Escèniques s´ha instal·lat mentre la consellera de Cultura mira cap a una altra banda. La seua administració ja té massa feina atenent els fasts esportius, les estrenes d´òpera i cobrint l´atrafegada agenda del president Camps, ocupada en Fórmula 1, Copa d´Amèrica i curses de motos. I és que el sector té els enemics ben instal·lats a la pròpia conselleria, disposats a destruir-lo aprofitant la conjuntura econòmica. El mandat d´Immaculada Gil Lázaro al front de Teatres de la Generalitat és una condemna. Cinc llargs anys de desídia institucional, pretensions banals i deixadesa. Per començar la seua gestió ha conduït al bloqueig de la gestió administrativa, reservant al Teatre Principal el paper de 13 Rue del Percebe, i ha desviat els pressupostos aprovats a les Corts fins a límits que situen a Teatres a prop de la fallida tècnica.
L´administració de l´organisme ha esdevingut un caos en el que destaca l´abandó de la directora de les seues pròpies tasques amb viatges innecessaris —acompanyant el Ballet de Teatres a la seua gira per Xina, p. e.— i el balafiament dels recursos públics, atenent disciplinadament als fasts preelectorals del PP, arribant a estrenar en plena campanya Bienvenido, Mr Marshall, sense consignació pressupostària i recorrent a una pòlissa de crèdit. I, el més greu, incompleix tots els seus compromisos de pagaments: en ajudes concedides al teatre privat, amb companyies programades en les sales pròpies, amb sales concertades, proveïdors de l´organisme, ajuntaments del Circuit Teatral Valencià. La seua gestió balafiadora ha estrangulat desenes d´empreses i ara els bancs no concedeixen crèdits a les productores per pal·liar la manca de liquiditat.
Les darreres maniobres ordides a Teatres de la Generalitat, en embogida fugida cap endavant, es concreten en desballestar el Circuit Teatral Valencià i en carregar-se el sistema de concertació de sales. Aprofitant la crisi, desfà l´únic canal estable de distribució, reduint-lo a la categoria de cendres esparses al vent en una morralla de microsubvencions regides per la submissió. Han decidit acabar amb la concertació de les sales d´exhibició. Les sales de gestió privada afectades, que arrisquen una programació estable són, precisament, les que programen espectacles en valencià, donen cobertura a noves dramatúrgies i presenten una programació artística de gran nivell. Des de l´administració s´usa el reclam d´intentar enfrontar a les noves sales que han obert recentment, que demanen ajuda amb tota lògica, amb les què acrediten una trajectòria contrastada. Aquest és un subterfugi pensat per a dividir els empresaris entre ells i que cerca fomentar el desordre per tractar d´eixir indemnes. I mentrestant, Inmaculada Gil Lázaro lliura el nostre primer coliseu novament a empreses foranies de musicals fent la competència deslleial, una vegada més, al teatre privat. No es pot actuar amb major desgana i males intencions. El sector del teatre i la dansa professional del País Valencià ha entrat en un procés d´implosió per desafectes al règim campsista.

(posteado por Jesús Ge)